Avantatges dels Relés o contactors auxiliars

Podrem controlar corrents elevats només accionant un element auxiliar de comandament (polsador) travessat per un corrent de baixa intensitat.
Aquest control el podem fer a distància de manera manual o automàtica.
Podrem muntar tants elements de control (polsadors en paral·lel) com necessitem o desitgem.
El podrem muntar en equips senzills o en automatismes complexes.
Els principals component d'un contactor són: L’electroimant: és l’element motriu del contactor. El podem dividir en el circuit magnètic i la bobina. El circuit magnètic sol estar constituït per l’apilament de xapes magnètiques per tal de reduir les pèrdues per Foucault o un nucli de ferro dolç en c.c.La bobina és l’encarregada de generar el flux magnètic necessai per atraure l’armadura mòbil de l’electroimant.

Relé

Què és un relé? Doncs un aparell mecànic de connexió controlat mitjançant un electroimant amb un funcionament tot – res. Quan la bobina de l’electroimant resta sota tensió, el contactor es tanca, establint a traves del seus contactes (pols) un circuit entre la xarxa d’alimentació i el receptor que controla.Quan aquesta deixarà de rebre tensió el circuit magnètic es desmagnetitza i el contactor s’obre per efecte bé d’una molla situada entre l’armadura móbil i la part fixa del circuit magnètic, o per per gravetat ( en alguns casos).
Veure animació relé

Led

Un díode LED, acrònim anglès de Light Emitting Diode (díode emissor de llum) és un dispositiu semiconductor que emet llum monocromàtica quan es polaritza en directa i és travessat per corrent elèctric. El color depèn del material semiconductor emprat en la construcció del díode podent variar des de l'ultravioleta, passant per l'espectre de llum visible, fins a l'infraroig, rebent aquests últims la denominació de díodes IRED (Infra-Red Emitting Diode).El dispositiu semiconductor està comunament encapsulat en una coberta de plàstic de major resistència que les de vidre que usualment s'usen en les peretes. Encara que el plàstic pot estar acolorit, és només per raons estètiques, ja que això no influïx en el color de la llum emesa. Usualment, la coberta té una cara plana que indica el càtode, que a més és més curt que l'ànode.
Al contrari que les làmpades d'incandescència que poden alimentar-se amb corrent altern o continu, el díode LED només funciona amb esta última, ja que només conduïx l'electricitat quan es polaritza en directa, com els díodes p-n convencionals. Ha de triar-se bé el corrent que travessa el LED per a obtenir una bona intensitat lluminosa; el voltatge d'operació va des d'1.5 a 2.2 V aproximadament i la gamma d'intensitats que ha de circular per ell va de 10 a 20 mA en els díodes de color roig i d'entre 20 i 40 mA per als altres LEDs

Polarització inversa

En este cas, el pol negatiu de la bateria es connecta a la zona p (la de menor tensió) el que fa augmentar la zona de càrrega espacial, i per tant la tensió en la zona esmentada fins que s'aconseguix el valor de la tensió de la bateria.
En esta situació, el díode no hi hauria de conduir el corrent; no obstant, a causa de l'efecte de la temperatura es formaran parells electró-buit (vore semiconductor) a un costat i a l'altre de la unió produint un xicotet corrent (de l'orde d'1 μA) anomenat corrent invers de saturació.
Per efecte de la polarització inversa, les concentracions de minoritaris -- electrons en la zona p (np), i buits en la zona n (pn ) -- disminuïxen a mesura que ens aproximem a la unió des dels valors inicials del díode no polaritzat fins a anul·lar-se

Polarització directa

En este cas, al contrari que en l'anterior, la bateria disminuïx la barrera de potencial de la zona de càrrega espacial, permetent el pas dels corrents d'electrons i buits a través de la unió; és a dir, el díode polaritzat directament conduïx l'electricitat.
Les concentracions de conductors minoritaris, s'incrementen des dels valors inicials a mesura que ens acostem a la unió.
En la representació simbòlica del díode, la fletxa indica el sentit de la polarització directa.

Circuit integrat

Un circuit integrat és una pastilla o xip on es troben tots els components electrònics necessaris per a realitzar una funció. Aquests components estan formats, principalment, per condensadors, díodes, resistències i transistors.
El primer circuit integrat el va desenvolupar el 1958 Jack Kilby quan treballava per Texas Instruments. Aquest circuit estava format només per sis transistors. L'any 2000 va rebre el Premi Nobel de Física per aquest invent.

Circuits integrats analògics.
Poden constar des de simples transistors encapsulats junts, sense unió entre ells, fins a dispositius complets com amplificadors, oscil·ladors o inclús receptors de ràdio complets.
Circuits integrats digitals.
Poden ser des de bàsiques portes lògiques (AND, OR, NOT) fins als més complicats microprocessadors.

Definició d`electrònica

L`electrònica és la part de la ciència i de la tècnica que tracta de l`estudi dels electrons i de les seves aplicacions en el tractament i la transmissió d`informació